Pasonada

PASONADA
(Una Teoria Pictòrica del No-res des de la Pintura de Domingo Millán)

De l’efecte de la passió a l’art, no cal parlar-ne; perquè la passio és passiva, un no-res que potser ens commou, potser ni tan sols es mou. El No-res (la Nada, Nowhere), es trobaría al llenç que encara no se sap si serà pintat. Imagineu un llenç que espera... No, ni tan sols espera del pinzell el traç, la taca, color. La passió podria raure en aquesta hipòtesi a qui diem espectador/a. Al llindar de la porta de la Galeria d’Art, que si hi entre, que si no, potser hi ha una passió retinguda, una disposició a rebre l’efecte de l’art, l’efecte de la pintura, de l’artista. A apassionar-s’hi.
L’espai pictòric de Domnigo Millán és l’efecte d’un dia que no va pasar res. Passar-(te) no res t’allibera de la passió, de la posició passiva de qui es troba rebent, víctima, per dir-ho així, de la freda apatia de l’artista, de l’obrer, del llibertí (potser si heu llegit el Marquès de Sade sabeu de què parle). Un artista com ara Domingo Millán no es deixa atrapar, prendre, per la seua pròpia pintura. Hi ha una bona distància entre la seua persona (diguem-ne, personalitat), aquesta sí, passional, que rep, hom diria que absorveix, cada paraula de l’altre, igual que es deixa amarar (misty) per una bona copa de vi, hi ha, dic, una distància entre tot plegat i el seu acte de pintar.

No hem de vore Domingo Millán com el Creador –el Gran Faedor- que es trau la pintura del No-res, igual que el prestidigitador que trau un conill de la falsa buidor del barret de copa; tampoc l’essència de l’oli -aquesta flaire que impregna a qui entra a l’estudi d’un pintor- i sembla que corre per les seues venes i goteja pel pinzell arreu el llenç. No. La pintura de Domingo Millán –potser que a diferència de la seua vida, i en trobem semblants a la Literatura i la Plàstica- és sòbria, freda i mesurada. La calor plàstica, emocional, la desmesura gràfica, l’embriaguesa... es troba de la part de qui es deixa apassionar, de qui la contempla, de qui viu allò que l’altre li diu amb la pintura.

Domingo Millan, malgrat ell mateix, és un narrador; un narrador no és més, ni menys, que un traductor. Domingo Millán tradueix el cosmos on residim i al qual fem viure. Aquesta és l’acció del seu quefer artístic. La resta és no res. No res va passar (pasó na´). Vull dir: la Passió.

J. L. Seguí, presentació de l'exposició pictòrica Pasonada de Domingo Millán, La Nòmada, febrer del 2008.