domingo, 6 de julio de 2008

Art Eròtic


1ª Mostra Artística Col.lectiva Erótica Festiva. La Nòmada (2007)

Açò no és una Presentació, sinó una Representació.
Ací hi ha un bon grapat d’artistes, d’obres d’art penjades a les parets, a les tarimes, a l’aparador de l’entrada. Pintures, dibuixos, escultures, llibres i altres obres d’art d’impossible definició.

Artistes, obres d’art, i qui són obres d’art en elles mateixes. N’hi ha més d’una.

L’art, igual que l’erotisme, té la seua definició en la seua mateixa creació i recreació.

Art i erotisme, que és una mena de redundància, perquè l’art, l’art de debó, surt del desig, que és la font, el salt, el manantial de totes les formes de l’erotisme.

I quan diem erotisme, no ens referim tot just a l’última moda en disseny de tangas, que també, ni a l’amuntegament de carn torrada al sol de les platges mediterrànies, que podria ser que sí.
Les temptacions eròtiques sorgeixen a la caigudaI de la nit, als carrers més foscos, bé que també pot tindre efectes eròtics passejar una vesprada de primavera-estiu per L’Alameda.

El Marquès de Sade no vivia a un apartament de Benidorm, bé que la planta baixa i un soterrani del carrer de Sant Francesc, habilitat per a l’ocasió, pot ser el lloc adient per on circule el deisg, l’eròtica, el plaer. És a dir, l’art.

L’erotisme, igual que l’art, és allò que ens resta per descobrir, i també allò conegut-desconegut, sinistre, familiar i estrany alhora, que retrobem a cada objecte desitjable que trobem.

-“A Kiss is just a Kiss”, això és pornografia i a penes no és art. Una besada en què les Llengües s’entrellacen i arriben fins les entranyes, això és erotisme i una gran obra d’art.
La inversió de la pulsió escòpica: la dona de la gavardina i l’home que no mira.

L’anti-sadomasoquisme del masoquista que li demana al sàdic que li pegue i el sàdic li diu: no em dóna la gana.
Clavar-se a la dutxa, però no a soles per a cantar sota la pluja càlida, fresca, tranparent o daurada, sinó amb tota una orquestra simfònica.
Tocar el chello amb el cul al seient del vàter.
Solos de saxo a la banyera.
Eixugar-se el cos amb una tovallola decorada amb llengües de sàtirs, de bacants, d’àngels...
La imatge pictòrica que toquem amb els ulls, L’escultura que penetra la mirada.

I la paraula, que va per davant de tota obra artística, per davant i per darrere. El vers, l’anvers o el revés; la cara lluminosa de la lluna, la cara fosca, la cara dura, la màscara mateixa que és l’art.

Que l’art i l’erotisme són els únics inferns que surten del desig i que són desitjables. Els únics inferns on podem i volem viure.

Seguí (Presentació de la 1ª Mostra Artística eròtica Festiva, a La Nòmada (Alcoi), en juliol-agost del 2007

No hay comentarios: