1ª Mostra Artística Col.lectiva Erótica Festiva. La Nòmada (2007)
Açò no és una Presentació, sinó una Representació.
Ací hi ha un bon grapat d’artistes, d’obres d’art penjades a les parets, a les tarimes, a l’aparador de l’entrada. Pintures, dibuixos, escultures, llibres i altres obres d’art d’impossible definició.
Açò no és una Presentació, sinó una Representació.
Ací hi ha un bon grapat d’artistes, d’obres d’art penjades a les parets, a les tarimes, a l’aparador de l’entrada. Pintures, dibuixos, escultures, llibres i altres obres d’art d’impossible definició.
Artistes, obres d’art, i qui són obres d’art en elles mateixes. N’hi ha més d’una.
L’art, igual que l’erotisme, té la seua definició en la seua mateixa creació i recreació.
Art i erotisme, que és una mena de redundància, perquè l’art, l’art de debó, surt del desig, que és la font, el salt, el manantial de totes les formes de l’erotisme.
I quan diem erotisme, no ens referim tot just a l’última moda en disseny de tangas, que també, ni a l’amuntegament de carn torrada al sol de les platges mediterrànies, que podria ser que sí.
Les temptacions eròtiques sorgeixen a la caigudaI de la nit, als carrers més foscos, bé que també pot tindre efectes eròtics passejar una vesprada de primavera-estiu per L’Alameda.
El Marquès de Sade no vivia a un apartament de Benidorm, bé que la planta baixa i un soterrani del carrer de Sant Francesc, habilitat per a l’ocasió, pot ser el lloc adient per on circule el deisg, l’eròtica, el plaer. És a dir, l’art.
L’erotisme, igual que l’art, és allò que ens resta per descobrir, i també allò conegut-desconegut, sinistre, familiar i estrany alhora, que retrobem a cada objecte desitjable que trobem.
-“A Kiss is just a Kiss”, això és pornografia i a penes no és art. Una besada en què les Llengües s’entrellacen i arriben fins les entranyes, això és erotisme i una gran obra d’art.
La inversió de la pulsió escòpica: la dona de la gavardina i l’home que no mira.
L’anti-sadomasoquisme del masoquista que li demana al sàdic que li pegue i el sàdic li diu: no em dóna la gana.
Clavar-se a la dutxa, però no a soles per a cantar sota la pluja càlida, fresca, tranparent o daurada, sinó amb tota una orquestra simfònica.
Tocar el chello amb el cul al seient del vàter.
Solos de saxo a la banyera.
Eixugar-se el cos amb una tovallola decorada amb llengües de sàtirs, de bacants, d’àngels...
La imatge pictòrica que toquem amb els ulls, L’escultura que penetra la mirada.
I la paraula, que va per davant de tota obra artística, per davant i per darrere. El vers, l’anvers o el revés; la cara lluminosa de la lluna, la cara fosca, la cara dura, la màscara mateixa que és l’art.
Que l’art i l’erotisme són els únics inferns que surten del desig i que són desitjables. Els únics inferns on podem i volem viure.
Seguí (Presentació de la 1ª Mostra Artística eròtica Festiva, a La Nòmada (Alcoi), en juliol-agost del 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario