Solbes Arjona, el artista ensimismado
Dori Cantó, una artista transparent
El Mercado del Arte en Alcoi (II)
El Mercado del Arte en Alcoi (I)
De manos femeninas. Arte actual en Alcoi
Alcoyanas con pincel
Beatriz Rico. El retrat del seu doble
miércoles, 10 de septiembre de 2008
miércoles, 3 de septiembre de 2008
Cees, al seu Jardí
Si ens agafem al tòpic, que és un dels pocs llocs comuns on agafar-nos, al tòpic, dic, que diu o li fem dir que només els xiquets i els bojos diuen la veritat, haurem d’afegir que igualment els artistes es troben, si més no, en el camí de la veritat. Fins i tot quan diuen mentides, els xiquets i els bojos està dient la veritat, la seua veritat subjectiva, l’única en què podem creure. No la mentida que busca beneficis, no; la mentida trasparent, la que és de veres.
La veritat artística dels xiquets, abans que entren a ensenyar-se la mentida a les escoles de belles arts i altres acadèmies. La veritat dels bojos abans de caure en les mans dels psiquiatres. Mireu, en aqueste cas, l’Art-Brut.
Dels artistes, haurem de rescatar els ingenus, nascuts lliures d’esperit i sense duplicitat ni falsia. La ingenuitat del Douaner Rousseau, sense anar més lluny, bé que en tenim un de més prop.
Jesús Cees, de qui celebrem una Mostra del seu Jardi plàstic, al Palau Comtal de Cocentaina; a la cerimònia de la re-presentació de la seua obra, difícilment presentable perquè pertany al món de la innocència, que està a l’altra vora del riu, al país de la felicitat de fer pintura per a ningú, per a no res.
Cees, igual que un xiquet anat de la mà i en contra de la llei quotidiana i consetudinària, ho pinta tot. Tota base que puga ser pintada i cau a les seues mans, se’n duu la seua pincellada; tant se val que siga un llenç, una porta, un troç de roba, un bidó metal.lic, un tros de paret. És el xiquet que “embruta” la casa. I ací apareix també l’art brut, l’art “irracional”, “immund”. Paraules que empre no en sentit figurat, sinó brutal.
El jardí pictòric de Cees és igual que els dels terrorífics contes infantils. En la seua aparença bonica, de floretes, animalets i coloraines, s’amaguen els perills que la nit de l’inconscient fa que mostren el morro i la cua. És un jardí ple de paranys, diferentes als de la vida civilitzada, dominada per l’ordre de qui mana, el Súper Jo i el sesu codis (penal, de circul.lació o de bones maneres de comportament, de correccions polititzades). Si entreu en aquest jardi, deixeu fora tota esperança, en diria el Dante tot referint-se a aquest Infern-Paradís pictòric.
I per acabar, o per començar a endinsar-nos en el Paradis, o en l’Avern, de Cees, direm del Cinisme. No el cinisme que circula en la societat capitalista salvatge, entaulellada, urbanitzada de hui. El Cinisme de Diògenes. Aquesta manera de viure, de pintar, de fer art, fora de les convencions socials. Perquè d’algun lloc eixirà aquesta acumulació de materials que Cees duu amb ell, conviu amb ell, ens ha dut ací per compartit-la per unes setmanes. Tant de bo aquesta exposició ens faça entendre de quina banda està el Mal i de quina l’Art, i ens faça entendre que al món de l’Art, o al marge d’aquest, hi ha figures que de la innocència, de la bojeria, dels límits del Cinisme de l’Escola del Gos (¿sabeu que Cees té un gos a la seua nau de creació?), l’Escòla d’aquest Diògenes que és Cees, fan art. Aquest Cees que ens duu al laberint pictòric d’un món que fins ara ens era desconegut. I Cees ens convida a entrar-hi.
J.L.Seguí, escriptor
La veritat artística dels xiquets, abans que entren a ensenyar-se la mentida a les escoles de belles arts i altres acadèmies. La veritat dels bojos abans de caure en les mans dels psiquiatres. Mireu, en aqueste cas, l’Art-Brut.
Dels artistes, haurem de rescatar els ingenus, nascuts lliures d’esperit i sense duplicitat ni falsia. La ingenuitat del Douaner Rousseau, sense anar més lluny, bé que en tenim un de més prop.
Jesús Cees, de qui celebrem una Mostra del seu Jardi plàstic, al Palau Comtal de Cocentaina; a la cerimònia de la re-presentació de la seua obra, difícilment presentable perquè pertany al món de la innocència, que està a l’altra vora del riu, al país de la felicitat de fer pintura per a ningú, per a no res.
Cees, igual que un xiquet anat de la mà i en contra de la llei quotidiana i consetudinària, ho pinta tot. Tota base que puga ser pintada i cau a les seues mans, se’n duu la seua pincellada; tant se val que siga un llenç, una porta, un troç de roba, un bidó metal.lic, un tros de paret. És el xiquet que “embruta” la casa. I ací apareix també l’art brut, l’art “irracional”, “immund”. Paraules que empre no en sentit figurat, sinó brutal.
El jardí pictòric de Cees és igual que els dels terrorífics contes infantils. En la seua aparença bonica, de floretes, animalets i coloraines, s’amaguen els perills que la nit de l’inconscient fa que mostren el morro i la cua. És un jardí ple de paranys, diferentes als de la vida civilitzada, dominada per l’ordre de qui mana, el Súper Jo i el sesu codis (penal, de circul.lació o de bones maneres de comportament, de correccions polititzades). Si entreu en aquest jardi, deixeu fora tota esperança, en diria el Dante tot referint-se a aquest Infern-Paradís pictòric.
I per acabar, o per començar a endinsar-nos en el Paradis, o en l’Avern, de Cees, direm del Cinisme. No el cinisme que circula en la societat capitalista salvatge, entaulellada, urbanitzada de hui. El Cinisme de Diògenes. Aquesta manera de viure, de pintar, de fer art, fora de les convencions socials. Perquè d’algun lloc eixirà aquesta acumulació de materials que Cees duu amb ell, conviu amb ell, ens ha dut ací per compartit-la per unes setmanes. Tant de bo aquesta exposició ens faça entendre de quina banda està el Mal i de quina l’Art, i ens faça entendre que al món de l’Art, o al marge d’aquest, hi ha figures que de la innocència, de la bojeria, dels límits del Cinisme de l’Escola del Gos (¿sabeu que Cees té un gos a la seua nau de creació?), l’Escòla d’aquest Diògenes que és Cees, fan art. Aquest Cees que ens duu al laberint pictòric d’un món que fins ara ens era desconegut. I Cees ens convida a entrar-hi.
J.L.Seguí, escriptor
Suscribirse a:
Entradas (Atom)